Fa una estona ha esclatat una polèmica a Twitter relacionada a un post en què he respost que n'estic fins als nassos que tot el que es sent al carrer (altaveus d'adolescents, cotxes, botigues) és reggaeton i trap (evidentment exagerava, però es veu que no s'ha captat).
Per començar, vos posaré una mica en context.
Toco la guitarra dels 6 anys. Als 15 anys vaig patir un desengany, impulsat pel canvi de professor de guitarra. El nou mestre, incapaç de preparar-me per la prova d'accés al Conservatori, em va dir que no estava preparat. Passar de tocar peces de Tàrrega a començar a tocar clàssics del rock (totes les cançons prohibides a les guitar shop dels EUA) em va trencar els esquemes. Cal afegir, a més, que no tenia Internet a casa, per la qual cosa només tenia accés a allò que coneixia del Top 10 Tomàtic, Casal Rock, Los 40 Principales o l'MTV i aprenia a tocar les peces d'oïda o perquè qui m'ensenyava a tocar la guitarra elèctrica m'imprimia les tablatures.
Així, ja sabeu que el meu amor i predilecció envers la música amb guitarretes és gairebé una experiència religiosa. Això no treu que gràcies a grups com Zoo, Cypress Hill o The Prodigy he expandit els meus límits d'admiració a altres estils.
Pel que he sentit dir a Jaime Altozano (divulgador musical), el timbre de la guitarra elèctrica s'ha avorrit. No m'estranya, ja que des dels anys 30 fins a l'actualitat s'ha abusat del blues, jazz i els seus derivats. Però aquesta sobre-exposició a un gènere de música amb un estil tan poc cuidat, tant fent referència al missatge com també a les melodies, harmonies i l'estètica a la qual s'exposen els infants, em resulta indignant. Si ets adult i voluntàriament et vols enverinar és comprensible. Jo molts caps de setmana també ho faig.
La caiguda de les ventes de guitarres és innegable, però com a docent que sóc li veig una utilitat que amb la música electrònica no veig tan accessible: el ràpid aprenentatge dels acords (harmonies).
Aprendre a tocar el piano costa molt. Requereix disposar d'un espai dedicat, insonorització i moltes hores d'estudi per adquirir els conceptes bàsics. Les guitarres, en canvi, són fàcils de manipular (altra cosa és saber-te defensar o tocar-la bé) i sona més d'una nota a la vegada. És ideal.
Tinc la sensació que el reggaeton està evolucionant, superant en alguns casos prejudicis masclistes i heteronormatius. No és un gènere que tingue intenció d'escoltar conscienciosament a casa o al cotxe (exceptuant Vull i Ventiladors de Zoo) , però hi ha ambients i moments en els quals m'ho passo bé escoltant-ne.
Això no treu que em sembli un estil de música estereotipat i s'està seguint cegament el que la industria musical imposa. La gallina dels ous d'or que es va gestar a finals de segle XX i que ha explotat ara. Música electrònica sobre-produïda, amb dubtós valor literari i musical (sobretot a nivell rítmic i harmònic) i feta amb un temps rècord per vendre singles i tenir el màxim nombre de reproduccions. El que per mi és música sense ànima.
Vos imagineu un món sense música popular de qualitat a l'accés de tothom? Això és el que més em consterna de la sobre-exposició. Si ha passat amb la història (quin exèrcit o quina batalla és el responsable de la victòria dels Aliats a la Segona Guerra Mundial? Estats Units i Normandia? ERROR), amb la política i amb altres àmbits més quotidians com el racisme i el masclisme, no temeu que passarà quelcom semblant amb la música?
Mentrestant, seguiré adoctrinant a l'aula per aconseguir que el meu alumnat surte de l'escola amb esperit crític, preparat per conviure en societat, cuidar del medi ambient, ser feliç...
Ah, i me n'oblidava, preparats per descobrir el meravellós món de la música, sense imposicions d'un conjunt de negocis que mouen milions de dòlars cada dia.
Sempre ens quedarà mirar al passat i adorar als grans mestres o descobrir joies actuals com Steven Wilson, Mastodon o Kendrick Lamar, entre d'altres.
I no oblideu de donar suport a la música local, eh!
Algun dia, si llegeixo aquesta línia potser m'encoratjo a parlar del rock progressiu, de grans clàssics del rock, el motiu pel qual no m'agrada escoltar música a plataformes d'streaming i algunes curiositats més que a més d'un vos arrencaria un somriure.
