Si bé és cert que estic passant per una època personal bona, no puc deixar de pensar mai en tot allò que l'altera de forma negativa. Com un fet o persona desequilibra la calma per un moment i la desagradable sensació de rebuig que et produeix és quelcom que estic segur que afecta de diferents formes a tothom. A mi generalment em genera un drama digne de Shakespeare. Quan per quedar amb una persona sempre ets tu qui has de fer el pas de socialitzar abans, un nen és incapaç de respectar els moments de treball a l'aula, un personatge públic atempta contra la llibertat de les persones, una persona que aprecies et tracta despectivament, veus que un amic està trist per nimietats, et distancies físicament d'algú que estimes molt (per molt que podeu mantenir el contacte amb altres vies! Oh God bless Whatsapp), un treballador de l'escola no et mira als ulls quan el saludes, entre d'altres; sento un malestar immens. Amb el que em costa a mi saludar a persones que no conec de res, i m'ho paguen així!
Qui diu que quan dos fets positius i un perjudicial de similar intensitat conviuen haurien de produir una sensació plaentera i ho aplica a la seua vida diària pot estar d'enhorabona. Serà feliç la major part de la seua vida. Mentrestant jo seguiré buscant un lloc en aquest món ple d'estímuls negatius que m'haurien d'importar i afectar ben poc i m'esforçaré al màxim per superar-ho.
Estic convençut que si segueixo esforçant-me per anar mitjanament preparat a les oposicions, mantinc una vida social sana i segueixo fent exercici físic seguiré aquesta tendència d'alça del meu estat anímic. Acabaran ensorrant l'edifici aquestes petites vibracions? He d'aprendre d'una vegada a relativitzar i ignorar els estímuls nocius irrellevants. A no exaltar-me quan un membre d'una organització de la que formo part prengue decisions arbitràries poc consensuades, no bloquejar als haters de les xarxes socials, assumir que no tothom saluda, per molt que per tu sigue un ritual imprescindible per facilitar la convivència entre persones i inintel·ligible.
A ser un asceta de muntanya quan el moment ho exigeixe.
 |
| Mola la foto, eh? |
