diumenge, 28 de febrer del 2021

Una bonica coincidència

Huooooooola REMENANTLOLLERS. Com esteu?

Avui vos parlaré d'esdeveniments que semblen revelacions. Coincidències que et fan explotar el cap i donen més transcendència de l'habitual a moments concrets.

He marxat de Sabadell i inicialment m'hi volia quedar. He fet amics que són un amor i als que trobaré a faltar durant la setmana, però hi ha hagut un conjunt de circumstàncies que m'han invitat a buscar un lloc a priori més estable que els darrers. Sabadell és una ciutat cara i trobar una habitació en condicions ha sigut impossible. En una altra vida hauria nascut dona i em tocaria sofrir el masclisme diari, però almenys trobaria pis en qüestió de minuts pel simple fet de tenir cony. A otra cosa, mariposa.

Porto 6 mudances en 6 mesos i dues han estat inesperades i m'han esgotat mentalment. Aquesta última ha estat el detonant per decidir moure'm on estic, i on si tot va bé estaré molts mesos.

Moralina: No anar a viure amb desconeguts sense la certesa que hi ha estabilitat d'estança, els companys de pis no són uns porcs o els veïns de dalt uns degenerats que es passen els dissabtes a la nit cridant els gols del Barça o escoltant reggaeton a les 3 del matí. No de tot lo dolent s'aprenen coses, però algo és algo, dijo un calvo.

El dia abans de marxar de Sabadell, sabent que me n'anava, em vaig trobar a la farmàcia a un senyor gran, que acompanyava al seu pare de 91 anys. Aprofito per denunciar que vaig a la farmàcia religiosament a comprar les miraculoses gotes que no em vull posar però que em fan més atractiu i eliminen el meu ull de porrero crònic (putos ullnormativistes, vos fotria a tots pelats. Sí, a tú també) Després de fer un acudit realment graciós i tèrbol sobre la més que probable propera mort del seu pare i del riure còmplice per part del seu pare i meu (i amb el raonable estupor de la farmacèutica) se'm va apropar, i en ulls plorosos però plens de vida em va agarrar del braç i em va dir una cosa semblant al que llegireu a continuació:

Viu la vida. No sigues una persona que mor en vida. M'explico, oi? Tu ja m'entens. No sigues com aquells que s'aixequen a les 7 del matí i seuen a la seua gàbia fins que els hi posen el plat a la taula. Busca una feina que t'agrade, fes coses que vulgues fer i no et preocupes pel que vindrà. Les coses dolentes que et passen, segur que no són tan greus. Mira'ns. Això sí que és greu. El més greu és el final. Tothom sap on acabarem. I quan estem sota terra, res del que haigues fet servirà per a res. Ni lo bo, ni lo dolent. Fes les coses que et fan feliç

Ara que ho recordo, una de les primeres cançons que vaig escriure de teen heavy-punkpoper es deia Live the Life. Quina sort que no tenia amics i mai vaig poder plasmar aquella aberrant melodia i lletra a una gravació o en públic.

Davant un missatge tan vitalista i després d'haver-li comentat que m'agradava com es prenia amb humor un fet que era innegable, li vaig comentar que estic en camí, i ens vam acomiadar. Joder, a vegades em passen coses tan guays com a Kvothe d'El nom del Vent (si no voleu ser morts en vida haurieu de llegir-lo)

Crec que finalment he trobat el meu espai, el meu lloc, a una societat que tradicionalment m'ha sigut tan hostil i m'ha costat d'entendre.

És difícil no adonar-se'n que la meua professió té defectes molt grans. És molt burròcrata, estàs sotmès a una constant presa de decisions arbitràries que no sempre s'han pres amb cura, consens ni calma i a vegades et trobes companys de feina que ni s'impliquen emocionalment ni professionalment i no s'esforcen en fer del lloc de treball un lloc còmode, acollidor i formatiu. Estàs constantment patint per la veu, la salut mental i física de l'alumnat i requereix de molta paciència i treball previ per arribar a tothom. També cal dir que els primers anys van ser molt durs, plens de contradiccions i amb el cap catxo intentant passar desapercebut a una institució en la que no em sentia còmode ni part d'ella. Anteriorment volia escriure un llibre o un seguit de relats recopilant experiències desagradables, però la meua peresa i defugir de la negativitat em van fer tirar enrere (malgrat les pàgines que tinc recopilades i els punts a tractar que tenia anotats a una llibreta que ni recordo quina era, ni falta que fa). D'aquí uns anys fardaré de lo sabi i moderat que vaig ser als meus fills, nebots o el que sigue, lluint carnet d'afiliat del P(SO)E i optant a seient de regidor a l'Ajuntament d'Amposta dins la coalició de pseudoesquerres SOM LA DESEMBOCADURA DE L'EBRE, SOM CATALANISTES PERÒ NO, SOM INDEPENDENTISTES PERÒ NO, VOLEM LA REPÚBLICA PERÒ NO.

Com ha pujat VOX a tota Catalunya, eh? Jo no ho sospitava gens. Em pensava que tota la white trash que portava mascaretes en la bandera d'Espanya eren votants del PSOE i Podemos...

 Però tranquils, xeics, que he vingut a omplir de llum els vostres cors. Sóc com un Jesucrist de segona catalana. Jo no només sóc de pa i vi, sinó que també sóc de fuet i licor d'arròs.

Estos defectes no em lleven la resta, que és realment bo. I és que el diumenge reviso la llibreta amb il·lusió, pensant en com començar la setmana. Quines activitats inicials tenia pensades fer, i si faig algun canvi o modificació d'última hora. Reviso les alarmes. Em preparo el tupper. Faig la llista de la compra. Si semblo una persona dreta i feta!

Jo, que sempre he tingut el cap a La Lluna de València, que sempre he fet servir l'hemisferi esquerre (sona ridícul que haigue estudiat esta puta merda de pseudociència, juntament amb una sessió de Reiki que s'endú la guinda del pastís, a la URV. A vegades sento que he estudiat a la descabellada Greendale), Tan antisistema que he estat i em començo a sentir a gust dins del sistema. Dins d'un reducte d'ell, de la meua zona segura, però dins del sistema. D'on sé que brillo com els ulls dels meus alumnes quan em preparo sessions amb cura, els ulls d'en Syd Barrett o les esglésies durant la Guerra Civil Espanyola.

 

Darrerament vos solto unes xapes guapes i desestructuro una mica els meus textos, xalant molt el moment d'escriure però sent conscient que com a lector no ha de ser fàcil.  Si vos mola el contingut, dale like i suscríbete. Fora bromes, si em llegiu m'agrada que m'ho comenteu. Tingueu una bona setmana! 😁

diumenge, 7 de febrer del 2021

10 còmics (americans) que em representen

Hola! Com esteu, gent?

Ara mateix estic una mica saturat d'estudiar per les opos, i llegint sobre literatura anglesa i americana he decidit fer un rànquing de 10 còmics que em representen (i així també compensar la manca de fotos dels últims articles). 

DISCLAIMER: És una llista subjectiva, hi ha molts còmics que no he rellegit en temps i d'altres que no he llegit. Si t'interessa el mundillo, pots deixar-me comentaris o escriure'm per privat a les meues xarxes socials per eixamplar punt de vista 

Abans de començar, he decidit excloure grans històries per no repetir obres relacionades, autors o semblar el típic pesat que només llegeix còmics de superherois o dels mateixos autors. Al final de l'article vos recomano diversos còmics de diversos autors que per mi són excel·lents.

10. SILENCIO

Començo esta llista amb una decisió que podria semblar polèmica. Jeph Loeb escriu de forma excel·lent, i esta no és la seua millor obra, però combinada en l'art de Jim Lee és espectacular. Este és el còmic que em va enamorar d'esta afició. Lee és un dibuixant que em fascina i he llegit merdes molt grans només per veure els seus dibuixos. He llegit que l'adaptació al cine està bé.


9. EL REGRESO DEL CABALLERO OSCURO

Per seguir en la polèmica, col·loco el considerat per molts el millor còmic de supers de tots els temps a esta posició. El còmic és genial. Planteja un futur en què Batman, jubilat, es veu forçat a tornar a combatre el crim a Gotham. Té moments molt esbojarrats , està carregat de referències i de diàlegs executats a la perfecció, però per mi té un defecte remarcable, la manca de ritme durant les primeres pàgines de l'obra. És un dels guions més bojos de Miller i al·lucino de que li deixessen fer això en Batman, Robin i altres personatges clàssics. L'hauries de llegir abans de morir.

8. BORN AGAIN

És una història de superació de les que es recorda tota la vida, en uns plot twists molt bèsties. Daredevil no em deia res fins la sèrie de Netflix i llegir els còmics de Miller el van transformar en un dels meus superherois de referència.

Resultat d'imatges per a "born again daredevil"

7. PREDICADOR

Heu vist The Boys o la sèrie homònima? Vos ha molat? Si la resposta és sí, este és el vostre còmic.

Este còmic agafa a un cura, l'envolta de gent xunga dels Estats Units i l'enfronta al mal. Ell no és una persona exemplar i els seus acompanyants tampoc. Ni el mal és com te l'esperaries habitualment. The Binding of Isaac em recorda una mica al que es cou a esta esbojarrada i èpica història.

En cas de no voler llegir-lo, teniu la sèrie d'HBO, de la que he vist el primer capítol i feia bona pinta.


6. PLANETA HULK

Et mola Gladiator? Les històries de superació? Mai has entès per què a Hulk se l'ha discriminat al MCU? Compra't ja el còmic.


Hulk és enviat a un planeta llunyà. Suposa un perill per la humanitat i es decideix exiliar-lo. Este planeta és governat per un emperador tirà fanàtic dels combats de gladiadors.

La premisa és simple, és un refrito de Gladiator, però no és el que pareix. Trepidant, emocionant i visualment impactant.

He d'admetre que me l'he llegit fa poc i dubtava si posar-lo més avall a la llista. Clàssic instantani.

5. EL VIEJO LOGAN

Emocionant i tendra. Em va impactar tant com Planeta Hulk al seu moment. Logan és ja gran i es veu obligat a tornar a actuar després de molt temps. Els malvats han guanyat i els pocs superherois que queden vius són marginats o viuen amagats. És El Regreso del Caballero Oscuro modernitzada en un toc de Mad Max. Treurà les garres?



Per què està més ben situada? Perquè el ritme és excel·lent i l'art també. Ha influenciat la pel·lícula de Logan, però el guió no té res a veure.

4. SUPERMAN HIJO ROJO

I si Superman hagués nascut a la Russia d'Stalin? Què passaria en Luthor? I si EUA amenacessin la Unió Soviètica?



No m'agrada Superman, però este còmic és una genialitat. En un missatge antiestalinista semblant al d'Orwell però sense blanquejar l'imperialisme yanki, Millar aconsegueix una obra rodona que defuig de parlar de política per anar a l'acció i a les emocions.

També té adaptació al cine.

3. HELLBOY

Una criatura semblant a un dimoni és invocada per nazis cultistes, però és criada pels aliats i posteriorment s'uneix a l'Agencia d'Investigació i Defensa Paranormal.

Mitjançant llegendes poc conegudes del nord d'Europa, Àfrica, etc. Hellboy és un còmic pulp que juga amb l'horror i terror clàssic, fortament vinculat amb els Mites de Lovecraft i les pel·lícules de monstres de principis del segle XX. Hellboy només té d'extraordinari la cua, el braç dret i una dosis molt alta de sort.


Té una gran virtut, i és que amb poc text, un dibuix simplista i un ús de color expressionista i senzill transmet més que la majoria d'obres de la novena art.

És un còmic que em van recomanar quan tenia 18 anys i fins la pandèmia no m'hi vaig apropar. No feu com jo i doneu-li una oportunitat.

Avís: Esta recomanació és perillosa. Si entres al món de Hellboy, és possible que t'acabes deixant centenars d'euros per llegir-ho absolutament tot. Encara no he arribat a este punt, però és possible que acabe passant.

2. V DE VENDETTA

Accessible, bonica, ben escrita, impactant... 

L'Anglaterra de Thatcher és innegable que va ser una època fosca. Alan Moore va canalitzar-ho amb una obra amb un fort missatge anarquista i un desig de canviar-ho tot, mitjançant la venjança d'V. És una obra bàsica per entendre el món del còmic per adults. Ple de simbolisme i amb una trama que es va complicant poc a poc, acaba amb un final apoteòsic i fent referència als psicodèlics que tant han format part de la seua vida.

Resultat d'imatges per a "v for vendetta comic"
Las ideas son a prueba de balas és la frase que tinc d'estat a Whatsapp des de fa uns anys

La pel·lícula està bé, però el guió del còmic és lo suficientment diferent com per xalar molt la primera lectura del còmic amb idees preconcebudes.


 1. LA BROMA ASESINA

Un dels millors còmics de superherois, en que no surt cap superheroi. El Joker gasta una broma a Batman i al comissari Gordon, a la vegada que s'explora l'orígen del Joker. És breu, intensa i angoixant.


 

Probablement sigue una de les obres més sobrevalorades del món dels còmics, però és indiscutible que és el millor còmic del Joker i una de les obres de Moore més accessibles i impactants visualment. L'adaptació al cine és acceptable, però no te la recomano si no vols que sigue la metadona del còmic.

Si t'ha agradat la pel·lícula protagonitzada per Joaquín Phoenix, t'agradarà.

 

 

 

 Altres recomanacions:

El Inmortal Hulk - Al Ewing (Hulk i gènere de terror)

From HellLa Cosa del Pantano, La Liga de los Hombres Extraordinarios, Top 10 i Watchmen - Alan Moore (El meu autor preferit de tots els temps. From Hell i Watchmen són una mica dures de llegir però pel meu gust són les millors, les altres són més accessibles)

Fábulas - Bill Willingham (és el còmic que estic llegint actualment)

100 balas, Joker i Wonder Woman - Brian Azzarello (100 balas no la vaig acabar, però és molt interessant i frenètica. Les altres dos obres són de lo millor que he llegit)

300, Batman Año Uno, Ronin, Sin City  i tota l'època de Daredevil - Frank Miller (Un altre autor arxiconegut que m'agrada. Gairebé tot el que té és molt accessible. T'ha d'agradar el seu dibuix o tenir molta paciència)

Animal Man, Arkham Asylum, All-Star Superman, JLA: Tierra 2 - Grant Morrison (És la gallina dels ous d'or de DC. Tot el que toca és bo. Arkham Asylum no és una bona primera lectura, però tot el que he llegit seu és assequible)

Batman - Jeph Loeb (Tot el que he llegit seu està genial. El Largo Halloween és probablement la seua millor obra, malgrat que a mi m'agrade més Silencio per l'art)

 Civil War, Lobezno: Enemigo del Estado, Némesis, Kick Ass - Mark Millar (Agafes el que agafes, no et decebrà)

Sandman - Neil Gaiman (No he acabat el còmic i no l'he recomanat, però les històries que conta, el desenvolupament del món i relacions dels personatges és gargantuesc)

Transmetropolitan - Warren Ellis (Una altra obra que no he acabat, però és excel·lent fins on he arribat. Cyberpunk molt gamberro i que et fa pensar)

Manga: Bola de Drac (obviament), Death Note, Hunter X Hunter, Naruto, One Piece