Huooooooola REMENANTLOLLERS. Com esteu?
Avui vos parlaré d'esdeveniments que semblen revelacions. Coincidències que et fan explotar el cap i donen més transcendència de l'habitual a moments concrets.
He marxat de Sabadell i inicialment m'hi volia quedar. He fet amics que són un amor i als que trobaré a faltar durant la setmana, però hi ha hagut un conjunt de circumstàncies que m'han invitat a buscar un lloc a priori més estable que els darrers. Sabadell és una ciutat cara i trobar una habitació en condicions ha sigut impossible. En una altra vida hauria nascut dona i em tocaria sofrir el masclisme diari, però almenys trobaria pis en qüestió de minuts pel simple fet de tenir cony. A otra cosa, mariposa.
Porto 6 mudances en 6 mesos i dues han estat inesperades i m'han esgotat mentalment. Aquesta última ha estat el detonant per decidir moure'm on estic, i on si tot va bé estaré molts mesos.
Moralina: No anar a viure amb desconeguts sense la certesa que hi ha estabilitat d'estança, els companys de pis no són uns porcs o els veïns de dalt uns degenerats que es passen els dissabtes a la nit cridant els gols del Barça o escoltant reggaeton a les 3 del matí. No de tot lo dolent s'aprenen coses, però algo és algo, dijo un calvo.
El dia abans de marxar de Sabadell, sabent que me n'anava, em vaig trobar a la farmàcia a un senyor gran, que acompanyava al seu pare de 91 anys. Aprofito per denunciar que vaig a la farmàcia religiosament a comprar les miraculoses gotes que no em vull posar però que em fan més atractiu i eliminen el meu ull de porrero crònic (putos ullnormativistes, vos fotria a tots pelats. Sí, a tú també) Després de fer un acudit realment graciós i tèrbol sobre la més que probable propera mort del seu pare i del riure còmplice per part del seu pare i meu (i amb el raonable estupor de la farmacèutica) se'm va apropar, i en ulls plorosos però plens de vida em va agarrar del braç i em va dir una cosa semblant al que llegireu a continuació:
Viu la vida. No sigues una persona que mor en vida. M'explico, oi? Tu ja m'entens. No sigues com aquells que s'aixequen a les 7 del matí i seuen a la seua gàbia fins que els hi posen el plat a la taula. Busca una feina que t'agrade, fes coses que vulgues fer i no et preocupes pel que vindrà. Les coses dolentes que et passen, segur que no són tan greus. Mira'ns. Això sí que és greu. El més greu és el final. Tothom sap on acabarem. I quan estem sota terra, res del que haigues fet servirà per a res. Ni lo bo, ni lo dolent. Fes les coses que et fan feliç
Ara que ho recordo, una de les primeres cançons que vaig escriure de teen heavy-punkpoper es deia Live the Life. Quina sort que no tenia amics i mai vaig poder plasmar aquella aberrant melodia i lletra a una gravació o en públic.
Davant un missatge tan vitalista i després d'haver-li comentat que m'agradava com es prenia amb humor un fet que era innegable, li vaig comentar que estic en camí, i ens vam acomiadar. Joder, a vegades em passen coses tan guays com a Kvothe d'El nom del Vent (si no voleu ser morts en vida haurieu de llegir-lo)
Crec que finalment he trobat el meu espai, el meu lloc, a una societat que tradicionalment m'ha sigut tan hostil i m'ha costat d'entendre.
És difícil no adonar-se'n que la meua professió té defectes molt grans. És molt burròcrata, estàs sotmès a una constant presa de decisions arbitràries que no sempre s'han pres amb cura, consens ni calma i a vegades et trobes companys de feina que ni s'impliquen emocionalment ni professionalment i no s'esforcen en fer del lloc de treball un lloc còmode, acollidor i formatiu. Estàs constantment patint per la veu, la salut mental i física de l'alumnat i requereix de molta paciència i treball previ per arribar a tothom. També cal dir que els primers anys van ser molt durs, plens de contradiccions i amb el cap catxo intentant passar desapercebut a una institució en la que no em sentia còmode ni part d'ella. Anteriorment volia escriure un llibre o un seguit de relats recopilant experiències desagradables, però la meua peresa i defugir de la negativitat em van fer tirar enrere (malgrat les pàgines que tinc recopilades i els punts a tractar que tenia anotats a una llibreta que ni recordo quina era, ni falta que fa). D'aquí uns anys fardaré de lo sabi i moderat que vaig ser als meus fills, nebots o el que sigue, lluint carnet d'afiliat del P(SO)E i optant a seient de regidor a l'Ajuntament d'Amposta dins la coalició de pseudoesquerres SOM LA DESEMBOCADURA DE L'EBRE, SOM CATALANISTES PERÒ NO, SOM INDEPENDENTISTES PERÒ NO, VOLEM LA REPÚBLICA PERÒ NO.
Com ha pujat VOX a tota Catalunya, eh? Jo no ho sospitava gens. Em pensava que tota la white trash que portava mascaretes en la bandera d'Espanya eren votants del PSOE i Podemos...
Però tranquils, xeics, que he vingut a omplir de llum els vostres cors. Sóc com un Jesucrist de segona catalana. Jo no només sóc de pa i vi, sinó que també sóc de fuet i licor d'arròs.
Estos defectes no em lleven la resta, que és realment bo. I és que el diumenge reviso la llibreta amb il·lusió, pensant en com començar la setmana. Quines activitats inicials tenia pensades fer, i si faig algun canvi o modificació d'última hora. Reviso les alarmes. Em preparo el tupper. Faig la llista de la compra. Si semblo una persona dreta i feta!
Jo, que sempre he tingut el cap a La Lluna de València, que sempre he fet servir l'hemisferi esquerre (sona ridícul que haigue estudiat esta puta merda de pseudociència, juntament amb una sessió de Reiki que s'endú la guinda del pastís, a la URV. A vegades sento que he estudiat a la descabellada Greendale), Tan antisistema que he estat i em començo a sentir a gust dins del sistema. Dins d'un reducte d'ell, de la meua zona segura, però dins del sistema. D'on sé que brillo com els ulls dels meus alumnes quan em preparo sessions amb cura, els ulls d'en Syd Barrett o les esglésies durant la Guerra Civil Espanyola.
Darrerament vos solto unes xapes guapes i desestructuro una mica els meus textos, xalant molt el moment d'escriure però sent conscient que com a lector no ha de ser fàcil. Si vos mola el contingut, dale like i suscríbete. Fora bromes, si em llegiu m'agrada que m'ho comenteu. Tingueu una bona setmana! 😁
