A vegades em sorprèn com arribo a confiar tant en la gent que m'envolta, tant pel que fa a la velocitat com la intensitat. Com aquesta creença que una persona actuarà de forma no nociva (intencionadament, és clar) de cara a la teua persona. Com actues de bona fe, en voluntat d'aportar quelcom positiu al teu grup social i aquests et donen l'esquena. Com falses promeses i la sensació de comfort conviuen fins que un dia un pilar cau i l'edifici sencer s'enfonsa.
És destacable com aquestes qüestions m'afecten tant a nivell personal. Com deixo voluntariats per aquesta raó, m'allunyo de grups socials, d'activitats que m'apassionen o fins i tot em recloc a la meua habitació hores i hores, llegint, mirant programes d'humor, devorant videojocs o consumint temporades senceres de sèries fins que el nivell d'autoestima s'anivella i torna a la normalitat. O com a mínim el dolor s'ha calmat.
Precisament sobre aquest tema estava redactant l'article, de l'autoestima. Concretament de la dels infants i adolescents, ja que me n'adono de la importància que té el reforç positiu en les etapes de desenvolupament, gràcies a la meua professió. Però en aquest cas, m'ha afectat com a adult i he decidit sabotejar-me i aprofitant unes quantes frases per descriure què em passa pel cap (sinó, perquè hauria d'anomenar el meu bloc "Remenant l'olla"?)
Percebo que la major part d'humans adults manquem molts cops d'empatia: fem comentaris ofensius i no rectifiquem, actuem de forma desproporcionada quan ens ofèn quelcom, aïllem a les persones que senten dolor (mai entendré el perquè), no reflexionem suficientment sobre les conseqüències dels nostres propis actes, entre d'altres. En definitiva, ens tornem brivalls despietats que apunyalen l'autoestima dels nostres éssers estimats en qüestió de segons.
Això sí, pecant a vegades de narcisista, un cop de realitat inesperat sempre t'ajuda a equilibrar la balança de l'autoestima i et recorda que, a vegades, a una part del món no li importa causar dolor intencionat per sortir-se amb la seua. O és que no hi ha una classe política completament alienada dels problemes reals de la gent i ens dediquen a vendre productes?
Sempre em quedaran aquelles persones que m'estimen incondicionalment perquè van decidir tenir un fill o els hi ha tocat tenir un germà una mica "drama".
Per cert, a que és xula l'il·lustració del Jagoba Lekuona?
Per cert, a que és xula l'il·lustració del Jagoba Lekuona?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada