Una nit per oblidar

Per què la reacció exagerada com a resposta a la detenció a Carles Puigdemont i l'excés de violència al carrer?

Catalunya porta des de l'1 d'octubre sent una olla a pressió sense data definida per treure-la del foc, i la violència judicial i policial només ha aconseguit apujar la temperatura d'aquesta.

És d'esperar, doncs, que moltes persones, dins les quals m'incloc, pensin que aquest mal exercici de poder per part de l'Estat Espanyol és únicament una estratègia política per desvirtuar el moviment independentista i a la mateixa vegada danyar les ideologies d'esquerra que formen part del moviment. I ho han aconseguit.

Això fa que algú com jo, que es defineix com a socialista, catalanista i republicà hagi de prendre una posició ferma de cara al conflicte entre l'Estat Espanyol i Catalunya. És per mi impossible no inclinar la balança de cara a la meua terra i la gent que en forma part. Estan revifant, o tinc aquesta impressió, totes aquelles persones afins que creien que la situació havia arribat a un nivell d'absurditat extrema, sense sumar una majoria independentista. L'Estat, però, ens segueix guanyant la guerra psicològica. Tots aquells actes violents del vespre de Diumenge de Rams han estat i seran amplificats pels mitjans més afins al règim i ens desacreditarà com ja ho han fet abans.
Ja sabem com els mitjans estatals estan controlats pel poder econòmic, magnificant els actes de lluita de la classe treballadora que se'n van de les mans a la vegada que n'oculten tots aquells que són radicalment pacífics, com les manifestacions de Pro-Soterramiento de Murcia, les recents manifestacions en contra de l'actuació policial que va causar la mort d'un manter a Lavapiés o les manifestacions de suport a presos polítics.
I dins d'aquest control de la mass media, cal afegir que l'actuació de TV3 ahir a la nit va ser patètica. La passivitat amb què van transmetre el telenotícies nit (l'únic que vaig poder veure), sense cridar a la tranquil·litat a la societat civil és recaragolada, sabent que polítics d'alt nivell i les entitats catalanistes demanessin que les manifestacions fossin pacífiques. Ens recorda que no només els Mossos d'Esquadra no actuen sense càrrega ideològica, com tampoc ho fa "la nostra". Al meu parer, i pot ser molt equívoc, ahir a qui mana realment dins de TV3 li urgia atacar altre cop a l'esquerra. I altre cop insisteixo en que vam caure al parany.

La batalla d'ahir està perduda, ens van arrasar, i si no ens organitzem evitant que aquests gàngsters ens facin quedar com grups paramilitars o terroristes, i així ser els dolents del telefilm de diumenge, a la classe treballadora ens tocarà menjar fang una temporada més. Siguis del bàndol que siguis.
És molt difícil mantenir la sang freda després de càrregues policials com les d'ahir, però més difícil serà viure en una societat governada per aquells llops manipuladors que fent-se les víctimes són els mateixos que van organitzar les càrregues policials de l'1-O i d'ahir. Desitjo equivocar-me, honestament.

Per un rap lliure

Després de la sentència pel Tribunal Suprem a César Strawberry i de la condemna al raper Valtonyc per enaltiment del terrorisme i injúries a la Corona, semblava que s’apropava la calma amb l’absolució de Casandra, la twittera prèviament condemnada pels acudits de Carrero Blanco. Amb l'immediat ingrés a la presó de Pablo Hasel per un cas clònic al de Valtònyc, l’Estat ha revifat la flama.

Crec que és necessari anar a les arrels del hip hop per comprendre que aquestes lletres incendiàries no són una innovació dels rapers espanyols. Els rapers més controvertits de principis dels anys 80, Public Enemy, van endurir les lletres d’aquest gènere contra el govern nord-americà, i específicament enfrontant-se directament i sense embuts amb la policia novaiorquesa.

Els responsables de la justícia d’Espanya poden intentar justificar aquests suposats delictes d’odi amb qualsevol excusa, però el que és evident és que aquest moviment social i musical incomoda als grans poders del nostre Estat i faran el possible per censurar-lo, com ja va fer la FBI el 1988, prohibint a N.W.A cantar el seu carismàtic himne Fuck Tha Police en els seus concerts i censurant la cançó a totes les emissores de ràdio nacionals. Cal dir que aquesta cançó contenia algunes línies d’extrema violència, arribant a amenaçar de mort a agents policials. Tot i això, la distribució de l’àlbum i single no es va prohibir i la cançó encara ara és coneguda per milions de persones. Per què no es va iniciar un procediment judicial per tancar a la presó a l’autor d’aquests versos? Què hagués passat si algú hagués escrit un rap explícit violent en contra de la brutalitat policial de l’1-O o la monarquia?

El que queda clar és que hi ha nacions en què es respecta incondicionalment el freedom of speech, la llibertat d’articular opinions sense témer per sancions, censura o represàlies, mentre que aquí no succeeix el mateix.

Com deia abans, el càstig a Valtonyc i Pablo Hasel per haver nascut a un país de qüestionable qualitat democràtica és imminent. Cal no oblidar que aquestes condemnes afecten a tots aquells que no opinen el que l'Estat desitja i va com anell al dit a la Corona per evitar que se la qüestioni obertament sense mesurar el to. Sembla que aquesta situació ens apropa cada cop més a la societat distòpica que imaginava George Orwell a 1984.