Després de la sentència pel Tribunal Suprem a César
Strawberry i de la condemna al raper Valtonyc per enaltiment del terrorisme i
injúries a la Corona, semblava que s’apropava la calma amb l’absolució de
Casandra, la twittera prèviament condemnada pels acudits de
Carrero Blanco. Amb l'immediat ingrés a la presó de Pablo Hasel per un cas
clònic al de Valtònyc, l’Estat ha revifat la flama.
Crec que és necessari anar a les arrels del hip hop
per comprendre que aquestes lletres incendiàries no són una innovació dels
rapers espanyols. Els rapers més controvertits de principis dels anys 80,
Public Enemy, van endurir les lletres d’aquest gènere contra el govern
nord-americà, i específicament enfrontant-se directament i sense embuts amb la
policia novaiorquesa.
Els responsables de la justícia d’Espanya poden
intentar justificar aquests suposats delictes d’odi amb qualsevol excusa, però
el que és evident és que aquest moviment social i musical incomoda als grans
poders del nostre Estat i faran el possible per censurar-lo, com ja va fer la
FBI el 1988, prohibint a N.W.A cantar el seu carismàtic himne Fuck Tha
Police en els seus concerts i censurant la cançó a totes les emissores
de ràdio nacionals. Cal dir que aquesta cançó contenia algunes línies d’extrema
violència, arribant a amenaçar de mort a agents policials. Tot i això, la
distribució de l’àlbum i single no es va prohibir i la cançó encara ara és
coneguda per milions de persones. Per què no es va iniciar un procediment
judicial per tancar a la presó a l’autor d’aquests versos? Què hagués passat si
algú hagués escrit un rap explícit violent en contra de la brutalitat policial
de l’1-O o la monarquia?
El que queda clar és que hi ha nacions en què es
respecta incondicionalment el freedom of
speech, la llibertat d’articular opinions sense témer per sancions, censura
o represàlies, mentre que aquí no succeeix el mateix.
Com deia abans, el càstig a Valtonyc i Pablo Hasel per
haver nascut a un país de qüestionable qualitat democràtica és imminent. Cal no
oblidar que aquestes condemnes afecten a tots aquells que no opinen el que
l'Estat desitja i va com anell al dit a la Corona per evitar que se la
qüestioni obertament sense mesurar el to. Sembla que aquesta situació ens
apropa cada cop més a la societat distòpica que imaginava George Orwell a 1984.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada