Per què la reacció exagerada com a resposta a la detenció a Carles Puigdemont i l'excés de violència al carrer?
Catalunya porta des de l'1 d'octubre sent una olla a pressió sense data definida per treure-la del foc, i la violència judicial i policial només ha aconseguit apujar la temperatura d'aquesta.
És d'esperar, doncs, que moltes persones, dins les quals m'incloc, pensin que aquest mal exercici de poder per part de l'Estat Espanyol és únicament una estratègia política per desvirtuar el moviment independentista i a la mateixa vegada danyar les ideologies d'esquerra que formen part del moviment. I ho han aconseguit.
Això fa que algú com jo, que es defineix com a socialista, catalanista i republicà hagi de prendre una posició ferma de cara al conflicte entre l'Estat Espanyol i Catalunya. És per mi impossible no inclinar la balança de cara a la meua terra i la gent que en forma part. Estan revifant, o tinc aquesta impressió, totes aquelles persones afins que creien que la situació havia arribat a un nivell d'absurditat extrema, sense sumar una majoria independentista. L'Estat, però, ens segueix guanyant la guerra psicològica. Tots aquells actes violents del vespre de Diumenge de Rams han estat i seran amplificats pels mitjans més afins al règim i ens desacreditarà com ja ho han fet abans.
Ja sabem com els mitjans estatals estan controlats pel poder econòmic, magnificant els actes de lluita de la classe treballadora que se'n van de les mans a la vegada que n'oculten tots aquells que són radicalment pacífics, com les manifestacions de Pro-Soterramiento de Murcia, les recents manifestacions en contra de l'actuació policial que va causar la mort d'un manter a Lavapiés o les manifestacions de suport a presos polítics.
I dins d'aquest control de la mass media, cal afegir que l'actuació de TV3 ahir a la nit va ser patètica. La passivitat amb què van transmetre el telenotícies nit (l'únic que vaig poder veure), sense cridar a la tranquil·litat a la societat civil és recaragolada, sabent que polítics d'alt nivell i les entitats catalanistes demanessin que les manifestacions fossin pacífiques. Ens recorda que no només els Mossos d'Esquadra no actuen sense càrrega ideològica, com tampoc ho fa "la nostra". Al meu parer, i pot ser molt equívoc, ahir a qui mana realment dins de TV3 li urgia atacar altre cop a l'esquerra. I altre cop insisteixo en que vam caure al parany.
La batalla d'ahir està perduda, ens van arrasar, i si no ens organitzem evitant que aquests gàngsters ens facin quedar com grups paramilitars o terroristes, i així ser els dolents del telefilm de diumenge, a la classe treballadora ens tocarà menjar fang una temporada més. Siguis del bàndol que siguis.
És molt difícil mantenir la sang freda després de càrregues policials com les d'ahir, però més difícil serà viure en una societat governada per aquells llops manipuladors que fent-se les víctimes són els mateixos que van organitzar les càrregues policials de l'1-O i d'ahir. Desitjo equivocar-me, honestament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada